Per sort, Catalunya és un país divers. Fins ara, això ha estat la nostra feblesa, però en el futur, serà la nostra força. Només cal que tinguem sempre molt present aquest gran pensament de sant Agustí:
In necessariis unitas; in dubio, libertas et semper et ubique, charitas.
En les coses necessàries, unitat; en el dubte, llibertat i sempre i a tot arreu, caritat.
Mirem-nos la cara com a germans i companys de destí. Valorem la llengua i la història personal dels altres -que, per a cadascú, és el més important que té, és la seva manera de conceptualitzar el món- i, des del respecte i l'estimació pel passat de cadascú, bastim plegats un futur per a tothom.
martí
12 de gener 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada